GYNKANA DE NADAL

Estimadíssims alumnes,

Aquest curs llegirem  L’Auca del senyor Esteve, publicada el 1907.

L'Auca del senyor Esteve és una obra modernista, en la qual es poden veure reflectits tots els valors de la societat d'aquella època. L'eix temàtic és l'enfrontament entre l'artista i la societat, problemàtica que visqué el mateix autor.

 Està formada per 27 capítols o fragments sobre tipus i escenes del barri de la Ribera de Barcelona que, paral·lelament, desenvolupen cadascun dels 27 dibuixos de Ramon Casas i els 27 rodolins de Gabriel Alomar (i que veureu en el vostre recorregut).

És per això que aprofitarem la  nostra passejada nadalenca per a conèixer els llocs més emblemàtics de la Barcelona de Santiago Rusiñol, el seu autor. La del barri de Ribera, la de les confiteries i sales d’exposicions , la dels artistes i la dels bohemis: la BARCELONA MODERNISTA.

A "LA NOSTRA WIKI", trobareu la documentació necessària per seguir la gynkana.

Així doncs, coneguem la fira de Santa Llúcia (paradetes d’artesans i pessebristes), punt de partida de la nostra gimkama literària. I si teniu sort i les encerteu totes... doncs, qui sap si el vostre dia serà més dolç!  I SOBRETOT: RECORDEU DE FER FOTOS DE CDASCUNA DE LES VOSTRES PARADES!!!!

Ànim, que això està fet!

Mjo

Guillem de Berguedà

GUILLEM DE BERGUEDÀ: “Cansoneta leu e plana”

Guillem de Berguedà
[Catalunya, a 1138 — Catalunya, a 1196]

Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.

Hom conserva 31 poesies autèntiques seves, d’estrofisme ric i original, a vegades imitat per trobadors contemporanis i posteriors, escrites en un occità prou correcte que, en algunes composicions de caràcter popularitzant, deixa entreveure solucions i formes catalanes. Bé que conreà la poesia amorosa dins els més estrictes cànons de l’amor feudal i que atenyé uns certs graus de delicadesa (com en l’epístola en vers en resposta a un anònim) i d’elegant desimboltura (la famosa tençó fingida amb l’Arondeta), la part de la seva obra més reeixida i en la qual apareix el trobador personal és la dedicada a atacar, bescantar i insultar els seus enemics, adés amb sornegueria i hàbils fiblades ridiculitzants, adés amb una ira no continguda.

[Extret d'Enciclopèdia Catalana]. 

( si en voleu saber més...http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56318&p_ex=mestres%20de%20trobar)

COMENTARI: Lacansoneta lleu e plana, com a gènere, és unsirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la cavalleria: l’honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames.

S’estructura en estrofes o cobles –perquè posseeixen més d’una rima– formades per quintets heptasíl·labs (amb rima aabab), seguits d’un apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a cada cobla. L’estructura rítmica, doncs, conforma una retronxa o composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els versos femenins i masculins (FFMFM MM).

Podem formular la temàtica del sirventès en aquests termes: l’atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana se serveix de la negació de qualsevol virtut cavalleresca, física o moral –simbolitzades centralment per l’encongiment del seu braç–, a través de la sàtira més sarcàstica i l’insult més injuriós. Una burla despietada de la qual el propi trobador es retractarà posteriorment.

És possible escoltar la versió musicada del poema només amb UN CLIC:

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=703&autor=116

La llegenda del cor menjat

LA LLEGENDA DEL COR MENJAT, de Guillem de Cabestany

Guillem de Cabestany (1188-1212...) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Laínez, que l'amplia i refà en el context de la novel·la. A continuació la traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners:

Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.

Que la vida és falsa ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de R. de Castell-Rosselló, es tornà a casar el 1210 i que Guillem de Cabestany apareix a la Batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb R. de Castell-Rosselló (1197).

D'aquest trobadors es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa).  Les altres dues cançons són d'atribució dubtosa.

(ALTRES TEXTOS DE TROBADORS)

L'EDAT MITJANA (1)

LA LITERATURA MEDIEVAL
S. XII i XIII



CONTEXT HISTÒRIC

L' Edat Mitjana és el període que comprèn des de la caiguda de l'imperi romà d'Occident (476) fins a la conquesta de Constantinoble pels turcs (1453).

ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
- L'economia és agrària.
- La societat s'organitza segons el model del feudalisme, que es basa en el vincle de vassallatge entre el senyor feudal i el serf. 

ÀMBIT POLÍTIC
- La fragmentació de l'Imperi romà configura una Europa formada per una diversitat de regnes de fronteres canviants.
- Les invasions són freqüents i hi ha una gran inseguretat política.

ÀMBIT RELIGIÓS
- L' Església és la institució més poderosa: no tan sols domina la política i l'economia (basada en la possessió de la terra), sinó que governa les consciències dels individus i la manera de viure.

ÀMBIT CULTURAL
- La cultura, la lectura i l'escriptura són patrimoni de l'Església.
- Els monestirs són els centres de cultura del moment. Hi conflueix el saber de l'antiguitat grecollatina, de l'espiritualitat cristiana i de la cultura àrab.

ÀMBIT LINGÜÍSTIC
- El llatí és la llengua de cultura, del dret i de les institucions.
- Al llarg de l'edat mitjana, es formen les llengües vulgars, que a poc a poc prenen espai al llatí i acaben imposant-se. Els primers textos escrits en llengua vulgar ( o si més no, els més antics conservats) pertanyen en aquest període (Alta Edat Mitjana). El primer document al.lusiu a una llengua vulgar, és una disposició del Concili de Tours (813), que demana als bisbes que les homilies siguin traduïdes a la llengua "rústega" ("in rusticam romanam lingua"), vulgar, la que parla el poble.
- La llengua catalana es forjarà com a llengua diferent del llatí (s. X-XII), tot i que el llatí conservarà el monopoli de la llengua escrita fins pràcticament ben entrat el S. XIII.
- Els primers versos en una llengua romànica ( que es conserven): exaltació paralitúrgica de Sta. Eulàlia, en un document de finals del S. I. Els grans poemes com la Chanson de Roland i El cantar del Mío Cid, o l'obra del duc d'Aquitània (S. XII).
- Pel que fa al català, els textos més antics conservats són del S. XII: Les Homilies d'Organyà (incloses en un sermonari destinat a la predicació de l'evangeli) i el Forum Iudicum (conjunt de lleis visigòtiques) o també anomenat Llibre jutge. *



CONTEXT LITERARI

La literatura medieval:
- Cultiva els gèneres heretats de la tradició greco-llatina, però trenca amb la temàtica i els ideals clàssics.
- És el reflex de la societat de l'època. Cada estament social conrea una literatura adequada a la seva condició i manera d'entendre el món.*

LITERATURA CORTESA
- En l'àmbit de la noblesa i la cort es cultiva la literatura cortesana i cavalleresca, que canta, d'una banda, les gestes dels cavallers i, d'altra banda, l'amor cortesà.

LITERATURA RELIGIOSA
- La literatura religiosa o doctrinal és obra de l'església, i té com a objectiu ensenyar al poble i guiar-lo pel camí de la fe.

LITERATURA POPULAR
- El poble crea la literatura popular, constituïda per cançons de feina i de festa relacionades amb el calendari.  Literatura de tradició oral.

((Per saber-ne més, consulteu la DOCUMENTACIÓ- literatura medieval1, que es troba a LA NOSTRA WIKI. També podeu consultar XTEND)