L'Humanisme, nascut a la Toscana italiana
cap a mitjan del segle XIV, proposa un canvi de concepció respecte a la
doctrina bàsica de l'Edat Mitjana: el teocentrisme. Aquesta primera
manera de comprendre el món no admetia un canvi d'estament i basava la riquesa
en la possessió de la terra. L'Humanisme comença a qüestionar l'autoritat de
l'Església com a gran centre del poder universal i les seves justificacions
per tal d'explicar la societat estamental. La creença bàsica d'aquest
nou moviment cultural i filosòfic és la recerca de respostes en la raó
de l'ésser humà.
Hi haurà una dura repressió per part de l'Església cap als humanistes,
persones cultes, majoritàriament burgeses, que proposen i defensen el
canvi de model.
Però el vertader triomf de la ideologia humanista arribarà al segle XVI, on
tindrà la seva màxima esplendor prenent forma del període anomenat Renaixement.
El Renaixement és el resultat artístic de l'Humanisme, estructurat al voltant
de l'antropocentrisme: l'home passa a ser el centre de l'Univers. El
Renaixement es fixa en els clàssics i pretén la recuperació de les seves
idees. Els humanistes busquen una societat més democràtica i culta,
i desitgen imitar les grans èpoques clàssiques on aquesta realitat existia.
La admiració dels clàssics durà a una intensificació de la tasca
traductora dels textos grecoromans.
La Cancelleria Reial i la cort de Pere III el Cerimoniós
El 1276, el rei de la Corona Catalanoaragonesa Jaume I
el Conqueridor fundarà aquesta institució amb funcions administratives,
integrada per notaris, escrivans, secretaris, cancellers, ...
Es va encarregar de:
-
Reorganitzar i
reunir tota la documentació de la Corona sota
un únic model.
-
Marcar les
directrius del català escrit i continuar la
tasca divulgadora de la llengua iniciada per Ramon Llull. El català era la seva
llengua vehicular, i recorria al llatí per la creació de noves paraules.
Juntament amb Llull, van conformar el català científic, polític i legislatiu.
Pere el Cerimoniós s'envoltarà a la seva cort de trobadors i humanistes. Crearà una extensa biblioteca,
acció que serà qualificada més endavant de fet humanista.
Pere III donarà un nou impuls a la Cancelleria Reial, que
es convertirà en el principal organisme de difusió de l'Humanisme a la
Corona d'Aragó i, a més, suposarà la modernització de la llengua catalana. Es
centrarà en agrupar copistes que treballaran dins de la mateixa
Cancelleria amb la única ocupació de traduir les obres clàssiques i altres
obres humanistes que s'estan publicant a Itàlia. En definitiva, no és
d'estranyar que els grans humanistes i escriptors catalans del segle XIV surtin
de la Cancelleria Reia
Història de Valter e Griselda
Bernat Metge, home d’
ingeni i molt llegit, fou canceller reial al final del regnat de Pere III i
durant tot el regnat tant de Joan I el Caçador com de Martí I l'Humà. Va estar
imputat en el procés contra certs cancellers, els quals eren sospitosos d'haver
ordit i participat una trama per deposar el rei Joan. Així, doncs, Bernat Metge
va ser empresonat.
Gràcies als contactes que mantenia amb una dama de la
cort de la reina Maria de Lluna, Isabel de Guimerà. L’excel·lent
estratègia de Metge és la següent: essent ell coneixedor de les influències que
podia tenir Isabel de Guimerà a la cort, li envià una carta on la dama
és bellament adulada. En aquesta, Metge li enumerà la gran quantitat de
qualitats que tenia i la intentà convèncer de la seva innocència, idea que,
se'ns dubte, aconseguí. A més, li adjunta un conte, "Història de Valter
e Griselda", que li dedica i li refereix que l'ha escrit pensant en
ella.
És en aquesta carta on apareix per primera vegada,
nombrat pel mateix Bernat Metge, el nom del gran humanista i literat italià
Francesco Petrarca. El que possiblement desconeixia Metge era que la
obra que ell havia llegit i de la qual havia fet una adaptació del desè conte
no era de Petrarca, sinó de Boccaccio. Aquest florentí, iniciador de les
idees humanistes, va escriure el 1349 la seva obra magna, "El
Decameró", un conjunt de deu contes on queden profundament
retratats per primer cop els pensaments de l'Humanisme. Bocaccio va aprofitar
l'excusa de l'epidèmia de la pesta negra per parlar de temes vetats fins
aleshores, i fer escola amb les seves paraules que defensen la igualtat entre
sexes o l'ascens social. Boccaccio va escriure "El Decameró" en italià,
i Petrarca el va traduir al llatí per tal de difondre'l per Europa.
Bernat Metge va llegir aquesta traducció al llatí
"d'un tal Petrarca", i va escriure una adaptació del desè
conte, la història del marquès Gualter i la pagesa Griselda. Aquest últim
personatge va ser l'escollit per Metge perquè reflecteix la paciència en
el seu màxim grau, i li fa arribar a Isabel de Guimerà perquè "si bé vós
no ho necessiteu, mai va malament que algú us ho recordi, i més jo que estic en
aquest deplorable estat, tancat a la garjola".
Aquesta carta i aquest llibre li van ser referits el 1388
a Isabel Guimerà, i Bernat Metge poc va trigar a ser absolt i sortir de la
presó. Com a última dada, Griselda ha passat a ser el gran exemple mundial de
la summa paciència.
Lo Somni
Amb la mort de Joan I i l'ascens al poder de
Martí l'Humà, Bernat Metge és tornat a empresonar acusat d'haver pres part
en la mort del rei Joan durant una cacera.. La seva intel·ligència tornà a
quedar demostrada quan escriu "Lo Somni", on explica un somni
que va tenir a la presó, amb diàlegs entre el rei Joan (que ve del purgatori) i
ell, on parlen dels successos de la seva mort o l'existència de l'ànima.
Llibre primer
|
Metge és a la presó i somia que se li apareix Joan I, mort fa poc temps,
amb dos personatges més la identitat dels quals coneixerà en el segon llibre.
Debaten sobre la immortalitat de l'ànima i l'autor mostra el seu escepticisme
sobre aquest tema.
|
Llibre segon
|
El rei Joan I apareix al purgatori i queda clar que la seva mort és
deguda a causes naturals. Els seus companys d'aventures són l'endeví cec
Tirèsies i el músic Orfeu, que li recorden les seves culpes.
|
Llibre tercer
|
El més destacat és la sàtira que Tirèsies fa contra les dones.
|
Llibre quart
|
Bernat Metge respon a l'endeví Tirèsies amb una defensa de les dones i
critica els homes amb contundència. L'obra acaba en despertar-se l'autor i
finalitza el somni.
|
El diàleg filosòfic és el recurs amb el que està
escrit "Lo Somni", típicament grecollatí. La obra presenta algunes
novetats:
-
Sorprèn
l'atreviment amb que Metge insinua que Joan I està al purgatori, ja que
se suposava que els reis anaven directament al cel.
-
Inclou personatges
clàssics: Tirèsies de l'Odissea o Orfeu, del mite d'Orfeu i Eurídice.
-
Aconsegueix el seu objectiu:
Bernat Metge s'aprofita de la incultura del moment per fer creure de veritat
que els fets que envolten la mort del rei Joan no tenen res a veure amb la seva
persona, tot i que ell només explica un somni. Un cop més, Bernat Metge és
exculpat, tot i que és molt possible que realment sí hi estigués implicat,
tenint en compte que ja és la segona imputació en un entramat d'aquest caire
contra Joan el Caçador. Rep el perdó del rei Martí.
-
Entreveu clares idees
humanistes: dubtes sobre l'existència de l'ànima, defensa de les dones...