PROVA T.3

RECORDEU!!!

!

Per repassar els continguts de la propera prova  no oblideu el MÉS IMPORTANT:

LITERATURA

1. LITERATURA GREGA:

- Homer i la Ilíada i l'Odissea 

- Sòfocles i el cicle de Tebes (Antígona).

 2. LITERATURA LLATINA:

- L'èpica, Virgili i l'Eneida 

- la lírica , Horaci i els tòpics literaris

LLENGUA

1. FONÈTICA I ORTOGRAFIA DE LA VOCAL NEUTRA

2. FONÈTICA I ORTOGRAFIA DE O/U ÀTONES

3. Accentuació i  dièresi.

La literatura Antiga 6

Per saber-ne més sobre...

ELS DÉUS OLÍMPICS

GREC	ROMÀ	Característiques	Atributs
ZEUS	JÚPITER	Déu suprem, governa el cel i els seus fenòmens atmosfèrics	El llamp, el ceptre, el tro,l’àliga i el toro.
POSIDÓ	NEPTÚ	Déu del mar i de les aigües, també de la terra en moviment de la superficie i dels terratrèmols.	El trident i el cavall
HADES	PLUTÓ	Déu del món subterrani i dels morts	El xiprer
HERA	JUNO	Esposa de Zeus, protectora del matrimoni	La diadema i el mant. El paó reial.
DEMÈTER	CERES	Deessa de l’agricultura	La falç. La grua i les espigues.
HÈSTIA	VESTA	Deesa de la llar	La torxa
ATENEA	MINERVA	Deessa de la saviesa i de la guerra defensiva. També d’algunes arts i tècniques.	El casc i l’ ègida. L’òliba i l’olivera.
HEFEST	VULCÀ	Déu del foc artesà, la técnica i els metalls.	La Farga i el Martell.
AFRODITA	VENUS	Deessa de l’amor i la bellesa femenina	La coloma. La poma.
ARES	MART	Déu de la guerra	El casc. Les armes. El gos  i el buitre.
HERMES	MERCURI	Déu missatger dels Déus, protector del comerç, dels viatges i dels lladres.	Sandàlies alades. Barret. Caduceu
DIONÍS	BACO	Déu del vi i el banquet, de la festa i del teatre.	El tirs. La pantera. El cérvol. La vinya. L’heura.
APOL.LÓ	APOL.LÓ	Déu de les arts, l’adivinació, la medicina, la llum i el sol	La lira. L’arc i les fletxes. El sol. El cigne i el llorer.
ÀRTEMIS	DIANA	Deessa de la natura, dels animal salvatges i de la caça. Representa la llum de la lluna.	L’arc i les fletxes. La lluna. El cérvol. L’óssa

Literatura Antiga 5

ANTÍGONA

CREONT: (A Antígona). I tu que acotes el cap a terra, afirmes o negues haver realitzat aquests actes?

ANTÍGONA: Afirmo haver-ho fet. Mai no ho negaré.

CREONT: Digues-me, amb brevetat, sense ambigüitats: coneixes l'edicte que prohibia realitzar aquesta acció?

ANTÍGONA: El coneixia. per què no l'havia de conèixer si era ben públic?

CREONT: I tanmateix has gosat transgredir les lleis?

ANTÍGONA:  Perquè no era Zeus qui me les dictava, ni mai la Justícia que té el seu estatge entre els déus subterranis no ha ordenat lleis semblants entre els homes. No creia tampoc que les teves lleis, les lleis d'un home mortal fossin tan fortes que donessin la possibilitat de transgredir les lleis no escrites i imperibles dels déus, perquè aquestes tenen validesa no d¡avui, ni d'ahir, sinó de sempre i ningú no sap des de quan existeixen. Jo no tenia intenció de presentar-me a la Justícia dels déus per transgredir-les, enduta per la por a les decisions de qualsevol home. Que havia de morir ja ho sabia, per què no?, encara que tu no haguessis fet la proclama. I si moro abans de temps, jo penso que és un guany, i a qui, com jo, viu entre infortunis, per què no li ha d'ésser un guany la mort? I que m'ateny aquesta malastrugança no és per a mi gens dolorós. En canvi, si comportés que un fill de la meva pròpia mare mort restés insepult, això sí que m' entristiria.les teves amenaces, en canvi, no em preocupen. I si ara et sembla una bogeria això que he fet, tal volta el boig és el jutge que em condemna per boja.

1. Quines són les lleis que entren en conflicte en aquesta tragèdia?
2. Digues quina de les lleis definides a l'activitat anterior és més important per a Antígona. Com ho demostra?
3. Descriu les qualitats que Antígona posa de manifest en l'obra.
4. Explica per què creus que elpersonatge d'Antígona ha tingut tant de relleu en el teatre universal.

Literatura antiga 4

EL CICLE DE TEBES

Èdip Rei és una tragèdia grega escrita per Sofòcles. Tota l’acció es desenvolupa a la ciutat grega de Cadmos també coneguda amb el nom de Tebes. Èdip era fill de Laios i Iocasta. Quan era petit un endeví va predir que ell mataria al seu pare i  es casaria amb la seva mare. Per tal d’evitar la profecia el van abandonar a les muntanyes però va ser trobat i cuidat per un pastor fins que es va fer gran.

La història diu que Tebes era governada pel rei Laios fins que un dia va ser assassinat  i un esfinx va passa a dominar la ciutat. L’esfinx es va col·locar a l’entrada de la ciutat i formulava una endevinalla a tots aquells que volien passar, si no donaven la resposta correcta eren assassinats per la bèstia. La ciutat va estar dominada per l’esfinx fins que un dia Èdip va respondre l’endevinalla i va matar a l’esfinx, d’aquesta manera va ser coronat com a rei de Tebes i maridat amb la jove vídua de Laios: Iocasta.

 Més endavant la pesta arriba a la ciutat. El rei va demanar a l’oracle la solució d’aquest problema i l’oracle li va contestar que només es solucionaria quan es trobes el culpable de la mort del Rei Laios. Així que Èdip fa cridar a l’endeví Tirèsies perquè li reveli la veritat i li digui qui és el culpable. En un principi l’endeví es mostra contrari a dir la veritat, i Èdip l’acusà de ser el culpable de l’assassinat però Tirsies l’acusa a ell de ser l’assassí i el rei acusa al seu cunyat Creont, de voler el regnat de Tebes.

Iocasta`, l’esposa d’Èdip para la discussió i li explica al seu marit que per evitar la profecia van abandonar al seu fill a una muntanya. Èdip se’n recorda d’haver matat a un home durant el seu exili i se n' adona de la seva culpabilitat. Però arriben les noticies de que el pare adoptiu d’Èdip ha mort de vell fent que no es compleixi la profecia, però un dels criats li confessà que en realitat ell era un fill adoptat ja que va ser abandonat per un criat de Laios. Èdip va a buscar aquest criat que al final li acaba confessant la veritat . Mentrestant Iocasta en vista del compliment de la profecia es suïcida. Èdip en veure aquesta situació es va treure els ulls i s’exilià seguint una vida de vagabund, Creont serà el nou rei de Tebes. I Creont, en assumir la regència,  expulsa Èdip de la ciutat, que marxa a l'exili acompanyat de la seva filla Antígona: ella guiarà al seu pare cec fins a la mort. Mentrestant, Etèocles i Polinices decideixen alternar-se  en el tron de Tebes un any l'un i el següent, l'altre. Comença el govern Etèocles, però al cap d'eun any es nega a cedir el lloc al seu germà i el fa fora de la ciutat. Polinices es refugia a la cort d'Adrast, rei d'Argos, i el convenç per emprendre una campanya militar contra Tebes per recuperar-ne el tron. Els germans s'enfronten en batalla i moren tots dos. Antígona, que havia tornat a Tebes en morir Èdip, presencia la mort de tots dos. Després d'aquests fets, Creont torna a fer-se càrrec del govern de la ciutat. I prohibeix enterrar Polinices per traïdor. Antígona, es rebel.la i decideix donar sepultura a tots dos germans. Tot plegat serà l'argument de la tragèdia Antígona, també de Sòfocles.