dilluns, 8 octubre de 2012

Poesia i futbol? (3) Avui també natació!

Una mica d'història (II)
Bé, per on anàvem?
 Ah, sí! Parlàvem de sonets dedicats als esports...
Doncs, com us deia: el primer conjunt de sonets dedicats als esports, i en particular (quina modernitat!) a les dones esportistes, ens el deixà un altre noucentista: Miquel Ferrà (1885-1947). El seu primer llibre de poemes, Cançó d'ahir (1917), conté una sèrie de sonets titolada "Sportwomen".
 Els sonets que tot seguit llegireu , es poden trobar al recull  A mig camí (1926)
 Així, doncs, el més modern del recull: tennis i natació!.



Lawn-tennis

Flor d'Albió, la virginal i forta,
de faç de rosa i de cabell daurat:
per ella el lliure pler qui reconforta,
i el verd ombratge i les frescors del prat.

Percudint l'aire amb el ressò tancat
de sa raqueta quan el drift rellança,
juga el partit, més bella que en la dansa,
àgil i prompta al giravolt sobtat.

I cada atzar del joc se la'n du tota.
Si en tornar la pilota qui rebota
sembla un gentil desdeny son moviment,

en perseguir-la adelerada frisa,
amb la gràcia viril d'una Artemisa,
la curta vesta bategant al vent.


Swimming

Rient al bes picant de les frescors,
nua sota el tricot, s'atansa a l'ona.
L'aire marí fa enrera l'albornòs:
ella amb un geste decidit l'hi dóna.

Hurra! L'escuma esflora una corona.
Jugant esquitxa el vent son peu descalç.
I al delitós platxeri s'abandona
son cos elàstic, impregnat de sals.

El verd cristall de l'aigua qui s'esberla
transparenta sa carn com una perla.
Son braç fa en l'ona un vigorós esqueix.

I en sortir de la mar, regalant tota,
en sos membres gentils lluu cada gota
damunt la pell tibant de dona-peix.


De A mig camí (1926) dins Poesies completes (Barcelona, Selecta, 1962) 

  
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada