EXERCICIS PRONOMS FEBLES

MÉS PRONOMS FEBLES?

Hola esforçadíssims alumnes! 

Bé, anem per feina! Ens cal una mica de pràctica de substitució de pronoms febles. No patiu, però : Tot solucionat amb aquests exercicis!
 Bona part d'ells són autocorrectius, així que ja sabeu: a treballar!
Exercicis web:

Pàg. de Marta Ibáñez
http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/pronoms_febles/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=default&user=mibanez1&assessment=pronoms_febles&&skin=default

EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA

Bon dia família!
Per aquestes festes us tinc preparada una feineta moooolt interessant: llegir el Romanç de Tristany i Isolda!

Que tingueu bona LECTURA I...BON ANY NOU!!

 

RECORDEU!
 El romanç de Tristany i Isolda, J. Bédier, ed. Quaderns crema, (traducció de Carles Riba).

ABANS DE LLEGIR

CONTEXT LITERARI
El Romanç de Tristany i Isolda té els seus precedents en la cançó de gesta medieval. Aquest gènere literari era de caràcter oral, en vers i difós pels joglars.
Al S. XII, aquest tipus d'obres passaran a anomenar-se roman courtois. Moltes estan centrades en l'entorn anomenat matèria de Bretanya, sense base històrica, passen al terreny de la ficció i el seu autor és conegut.
Dins la matèria de Bretanya, trobem obres que giren al voltant de Tristany i Isolda, sobre la qual s'han escrit diferents versions, i obres que tenen com a eix principal la figura del rei Artús i els cavallers de la taula rodona.



 

PRONOMS FEBLES

(que no us passi com al Montilla de pega i...
FEU-LOS SERVIR SENSE TRAUMES, AMB NATURALITAT, COM HA DE SER, QUÈ CARAI!!!)

ELS QUANTITATIUS

AVUI, més sobre el SN i els seus complements: ELS QUANTITATIUS!!!


Els quantitatius, com els numerals, determinen el nom indicant-ne la quantitat. La quantitat que s’expressa amb els quantitatius no és exacta.

Hi ha dos tipus de quantitatius:
Hi ha quantitatius invariables, com menys i prou, que no canvien segons el gènere i el nombre del nom.
N’hi ha de variables, com poc i tant, que canvien de forma segons si determinen noms masculins o femenins, singulars o plurals.

quantitatius variables	quantitatius invariables
poc / poca / pocs / poques molt /molta / molts / moltes tant / tanta / tants / tantes quant / quanta / quants / quantes gaire / gaires bastant / bastants	més menys força massa prou

· Algunes remarques sobre els quantitatius

- Bastant
Aquest quantitatiu canvia quan en fem el plural (bastants), però no té formes diferents en femení.

bastant temps

bastant gent

bastants encàrrecs

bastants hores

- Gaire
S’utilitza en frases negatives, interrogatives i condicionals per expressar la idea de poca quantitat. En les frases que no siguin afirmatives, hem d’evitat usar les formes molt i massa.

No hi ha gaires controls de velocitat en aquesta carretera. No tenia gaire gana. Hi ha gaires persones que pensin com tu?

- Tant / tan
Tant és un quantitatiu variable. En canvi, la forma tan s’usa davant d’adverbis i adjectius.

Tampoc és tan dolent com diuen! És impressionant que llegeixi tan bé.

- Quan / quantQuant és un quantitatiu variable i la forma quan té un significat temporal. Cal no confondre’ls a l’hora d’escriure.

Quan arribis, avisa’m. No sé quant temps passarà abans que m’avisi.

Et proposem algunes activitats perquè puguis treballar els quantitatius.

(Activitat 10, 11 i 12)

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl1/icl15/icl15_05.htm

ALTRES REMARQUES:
http://larestaesliteratura.wikispaces.com/APUNTS+DE+LLENGUA+%28I%29

ELS INDEFINITS

Aporten una significació d'imprecisió o vaguetat: alguna relació, qualsevol possibilitat... Es classifiquen en variables i invariables:

Variables: algun, alguna, alguns, algunes; altre, altra, altres; ambdós, ambdues; cada un, cada una, cadascun; cert, certa, certs, certes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; qualsevol, qualssevol; tot, tota, tots, totes... 

Invariables: algú, altri, altra, cap, hom, quelcom, res, sengles, tothom...

 Tingueu en compte que...

- Cap s'usa en oracions negatives, interrogatives i condicionals: No tens cap llapis?; Que saps cap acudit?; Si tens cap idea me l'expliques.

- Tot  és invariable davant de noms de ciutats o de països que no van precedits de l'article: Ha conduït per tot Europa.

- Cal evitar els castellanismes VARIS, VÀRIES, i DEMÉS.
Varis i vàries= variats (només possible darrere el substantiu)
Té un gerro de colors varis

Hi ha diverses solucions en aquest problema
Es van acostar a socórrer el ferit algunes persones.
Alguns vam anar a la festa. Els altres es van quedar fent el sopar 
Portava un vestit de colors varis (variats) 

 En l'àmbit col.loquial s'empra la variació de gènere de bastant: bastanta, bastantes. Força, massa i prou no fan el plural. Els quantitatius gens i gaire funcionen sempre en oracions negatives, interrogatives i condicionals. No tinc gens de gana; Hi ha gaire públic?; Si tens gens de son, fes la migdiada.

Ep! Obriu aquesta pàgina! que potser us il.ustra una mica sobre  l'ús d'alguns quantitatius complicadills...
 

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/activitats.htm

el LO neutre (solucions)

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa quarts!!!!
Us recordo que en català no existeix l'article neutre LO. El seu ús i abús és un calc del LO castellà i, per tant, l'hem de corregir (si és que el feu servir, és clar!)
Aquí us deixo, doncs,  les possibles solucions a aquest mal ús tan estès.
Apa, preneu bona nota i... feu els exercicis indicats a peu de pàgina per al divendres 9 de novembre!

EL “LO” NEUTRE

El “lo”  com article neutre no existeix en català, per tant, cal substituir-lo per:

• LO + QUE

- Lo que ens convé a tots junts és descansar un poc.

  El que / allò que...

- T’ha dit lo que vol?

 T’ha dit el que / quina cosa...

- Ensenya’m lo que t’han portat.

  Ensenya’m el que / això que...

- No deixis de dir tot lo que saps.

  No deixis de dir tot el que / allò que...

- Vam comprar als firaires tot lo que ens oferien.

  Vam comprar als firaires tot el que / tot allò que...

• LO + ADJETIU QUALIFICATIU

- Cal distingir lo autèntic de lo fals.

  Cal distingir allò que és autèntic d’allò que és fals.

- Lo cert és que ens han estafat.

   El que és cert és que ens han estafat.

- Se’m fa difícil d’explicar-te lo lletja que és.

  Se’m fa difícil d’explicar-te que n’és de lletja / si n’és de lletja.

- Això demostra lo fals de les seues acusacions.

  Això demostra la falsedat de les seues acusacions.

- Ja us podeu imaginar lo trista que es quedà aquella família.

  Ja us podeu imaginar com quedà de trista aquella família.

• LO + PARTICIPI

- Quan arribarà li explicarem lo ocorregut.

   Quan arribarà li explicarem el que ha passat.

- Ens atenem únicament a lo dit.

  Ens atenem únicament al que s’ha dit / a això que s’ha dit.

- Un punt bàsic de convivència és mantenir lo pactat.

  Un punt bàsic de convivència és mantenir els pactes.

- No crec que puguem continuar sent amics, després de lo succeït.

  No crec que puguem continuar sent amics, després del que ha succeït.

- Lo afirmat pel president és que ell no pensa pactar amb ningú.

   L’afirmació / allò que ha afirmat / el que ha afirmat...• LO + ADVERBI

- Fes la teua faena lo millor que pugues.

  Fes la teua faena tan bé com pugues.

- És admirable lo bé que t’expliques.

  És admirable com t’expliques de bé.

- M’espanto de pensar lo tard que és.

  M’espanto de pensar com és de tard / que tard és.

- Lo que més aviat que començarem serà cap a les vuit.

  A tot estirar començarem cap a les vuit

- Vine lo més a prop que pugues. Nosaltres anirem baixant per tal de trobar-nos.

  Vine tant a prop com puguis

• AÇÒ, AIXÒ, ALLÒ  Açò que em vas dir era veritat (Lo que me dijistes era verdad).

• COSA, FET  Tens cara d’estar feliç, cosa que no m’estranya (Tienes cara de estar feliz, lo que no me

estraña).

• TOT EL Era tot el que esperàvem (Era todo lo que esterábamos).

• COM  No saps com era de bonic (No sabes lo bonito que era). Atenció: “quant” no és pot utilitzar.

Construccions incorrectes (valor generalitzador i abstracte)
* lo bo
* lo cert és que...
* lo dels preus...
* lo important és que...
* lo meu / lo seu...
* lo millor que pots fer...
* lo qual
* lo que dius...
lo vertader i lo fals
Construccions correctes
allò que és bo / la cosa bona / la bona / el bo
la cosa certa és... / la veritat és...
això / allò dels preus... / la qüestió dels preus...
l'important és... / allò que és important és...
les meves coses / les seves coses...
el millor que... / la cosa millor que...
la qual cosa / cosa que
el que dius... / això que dius...
la veritat i la falsedat

Construccions incorrectes  (valor intensificador)
* lo beneit que era
* lo contenta que està
* lo difícil que resulta
* lo més aviat possible
Construccions correctes
com era de beneit / que beneit que era
si n'està, de contenta / com està de contenta
com resulta de difícil / que difícil que resulta
com més prest millor / tan aviat com puguis / al més prest que puguis
Quan es tracta de modismes, s'ha de cercar l'equivalent més genuí:
Construccions incorrectes
* a lo millor
* de lo contrari
* en lo referent a
* en lo successiu
* és lo de menos
* lo més mínim
* per lo general
* per lo menos
* per lo tant
* per lo vist
* tot lo més / a lo més
Construccions correctes
potser / per ventura / tal vegada
contràriament / altrament
respecte a / pel que fa a / quant a
d'ara endavant / a partir d'ara
això rai
gens ni mica / ni poc ni gaire
en general / generalment
almenys / pel cap baix / si més no
per tant
segons sembla
com a molt / a tot estirar / pel cap alt

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl15/scl15_01_03_01.htm

Comentari de text (5)

 !

Bon dia, guapets i guapetes...!
Com que sé que estareu preparant la prova del comentari de text us en  passo un d'exemple, fet en aquesta ocasió per la Marta Salvador i la Marjorie Ambas (de fet és un refregit de tots dos comentaris).
Espero que us sigui útil i que...
Estudieu força!

Dóna'm la mà

(Joan Salvat-Papasseit )

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

COMENTARI DE TEXT

Pla del contingut
Tema: Aquest poema, escrit per Joan Salvat-Papasseit, ens parla de l'amor que sent el protagonista (jo) i de com ho expressa a la seva estimada amb una sola frase que es repeteix: "Dóna'm la mà". Parla, doncs, d'amor.
to: Aquest poema transmet felicitat i emoció.
Argument: A la primera estrofa J. Salvat-Papasseit ens vol dir que el personatge vol estar amb la seva estimada agafats de la mà i que res  és més gran que el seu amor.
Ens diu que res no importarà, ni molt menys el que diguin els altres perquè , com les barques, s'allunyaran de la seva vida sense dir paraula. Com si no hi fossin. Res no els interessa que no sigui ells mateixos.
Dóna la seva paraula que pot confiar en ell i que es pot sentir segura, ja que ell la protegirà, com les palmeres  els protegeixen del sol, i que junts gaudiran tranquils del seu amor.
L'amor que sent per la seva estimada ja forma part del seu cos: és com la sal del mar que els impregna al llarg d'aquesta passejada vora el mar. Finalment li donarà un llarg petó, la promesa del seu amor fidel (Marjorie Ambas).
(O el que diu la Marta Salvador sobre el mateix: Ell la protegirà dels dolents, com les palmeres del sol. Tindrà el gust salat del mar però aquest petó, que serà infinit,  serà com el seu amor.)

Pla formal
Aquest poema de J. Salvat-Papasseit, és una cançó, perquè és de tema amorós i està constituïda per cinc estrofes de quatre versos decasíl.labs. La rima és maridada, és a dir: combina rima masculina i femenina (riba, bategant, coses, amant). També és consonant, pel que fa al al 2n. i al 4t. vers de cada estrofa. Només rimen els parells, els versos senars queden lliures. Així, doncs, l'esquema de la rima és el següent:
10a10b'10c10b'/ 10d10e'10f10e'/ 10g10h'10110h'/ 10j10k'10l10k'/ 10a10b'10c10b' (aquesta última estrofa repeteix el mateix esquema que la primera estrofa, donat que es repeteix de manera íntegra, ja que és la tornada del poema).

Pel que fa als recursos d'estil, alguns dels que he trobat són:
- Anàfora i paral.lelisme : "I les palmeres ens donaran ombra"
                                      "I les gavines sota el sol que lluu" (repetició de mots i estructura)
- Personificació: "les barques llunyes i les de la costa,
                         prendran un aire fidel i discret" (atribució de qualitats humanes).
- Metonímia: "i la besada ens durà el joc d'amar" (el petó  representa l'amor).
- Metàfora: "Dóna'm la mà que anirem per la riba
                 ben a la vora del mar, bategant,
                 tindrem la mida de totes les coses,
                 només en dir-nos que ens seguim amant." 
(la passejada com a metàfora del camí que faran junts, de la seva vida en comú, del seu amor).
(Marta Salvador, Marjorie Ambas i ...els arranjaments d'una servidora.)

Comentari de text (3)

Hola, xatos!
Aquí teniu el "Sonet per a Elena" de Pierre de  Ronsard  i el comentari de text (anàlisi del contingut) de l'Edu Marta (amb el teu permís, Edu, he fet alguna modificació...) 
Preneu-ne nota!
Ànims i a continuar, que això està fet!
( Us hi afegeixo un vídeo on Jose Miquel Servià recita el poema en francès i en català. Val la pena d'escoltar-lo!!))

        SONET PER A ELENA

A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella.»

Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.

Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida
enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.

COMENTARI DE DE TEXT

Tema: El "Sonet per a Elena" tracta d'una persona gran que vora el foc recorda els seus amors i, un de principal, el d'en Ronsard. De fet el poeta l'insinua, ara que és jove,  que si no aprofita el moment, quan sigui vella se'n penedirà.

To: El sentiment que ens mostra és melancònic però esperançador. Has de viure la vida de tal forma que quan siguis vell o vella i pensis en el teu passatt, somriguis, perquè has estat feliç. És a dir, que et sentiràs orgullós  i feliç d'haver viscut.

Argument: El "sonet per a Elena" ens explica que Elena està (o estarà) vora el foc, debanant i filant i, en aquell precís moment recordarà que quan ella era bella, Ronsard la festejava. Però ara com que no és bella, pensa que cap home l'estima. Diu que llavors  ell ja serà mort i ella una vella arrupida, que enyorarà tots aquells amors que va menysprear i que... collim les roses de la nostra vida (utiliza el tòpic del "collige, virgo, roses" i del "Carpe diem" ) És a dir: que vivim la vida, que el temps passa volant! ("tempus fugit").

Com es comenta un text literari?(2)

El poema  és el  resultat d'un procés de creació. 
A l'hora d'analitzar-lo cal tenir en compte dos aspectes: el pla formal i el pla del contingut.


1. El PLA SIGNIFICATIU O DEL CONTINGUT
En analitzar-lo, cal tenir present quina idea, quin sentiment, quina visió del món i de la vida intenta ens comunica el text. Pel que fa a la poesia, es tracta de comunicar en poc espai un contingut molt meditat.

2. EL PLA FORMAL
Té present tots aquells aspectes que treballen la llengua per assolir bellesa, per sorprendre, per jugar amb el llenguatge, el metre, la rima, el ritme... Són recursos utilitzats per aconseguir un efecte estètic.

El pla formal i el significatiu convergeixen en l'expressió d'un codi: la llengua literària.

Per a comentar untext poètic, pots fer servir el guió següent:

A) Busca informació sobre l'autor i l'època en què va viure.
B) Analitza el contingut:
- Indica el tema i exposa l'argument.
- Determina l'estructura
- Resumeix la informació que conté cada estrofa.
- Assenyala el to i la intenció del poema.
C) Analitza la forma:
- Indica la mesura dels versos i la rima (mètrica)
- Determina el tipus de composició estròfica que forma.
Assenyala les figures retòriques que hi trobis
D) Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit.

Com es comenta un text literari? (1)

Fem un comentari de text?

És una activitat que haureu de fer  sovint, amb més o menys èxit, i que de segur continuareu practicant a mesura que avanci l'ESO i el batxillerat.  No estaria malament, doncs, que féssim una prova. Us proposem aquest poema:

AEROPORT D'ATENES

L'aurora acaricia amb dits de rosa

fusellatges que semblen, enlairant-se,

fantasmes d'alumini de la Ilíada.

La veu de les ruïnes d'algun déu,

una veu com de restes de muralla,

s'escampa en grec per la megafonia.

Vora el pope barbut, suat, amb robes

d'un negre destenyit, com una icona,

homes amb rostre astut de mercader

parlen i gesticulen amb el mòbil.

Noies de ventres tersos, avorrides,

van fujellant revistes i fan cua

davant les màquines mig rovellades

de venda de begudes. Coca-Cola:

aquest és l'elixir que pren Helena,

mostrant les cames nues i les ungles,

vermelles dels seus peus, que desafien

qualsevol que es proposi enterrar el mite.

Joan Margarit, Càlcul d'estructures(2005)

1. Per on començar?  
El més urgent serà assegurar-nos que ho hem entés tot, almenys quant al lèxic. Per consultar els dubtes (potser “fusellatge”, “pope”, “icona”?) aquí teniu alguns recursos bàsics:
El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
La Wikipedia.
O el tan conegut Google.
(sigui quina sigui l'opció, ho podeu fer des d'aquest mateix bloc!)

2. Tampoc ens vindrà malament, encara que només siga per curiositat, informar-nos sobre l’autor (CONTEXTUALITZACIÓ)

3. Una vegada ens hem situat, arriba el moment de preguntar-nos pel contingut del poema (PLA SIGNIFICATIU O DEL CONTINGUT). El poeta comunica un sentit, ja sigui una idea, un sentiment, una visió del món i de la vida...
Analitzar i comentar un text significa respondre en aquestes preguntes:

• Hem entès el poema?  
• De què tracta el poema? 
• Quina és la idea bàsica que se'n desprèn? ( quan parlem d'això, parlem del tema)
• Quina història ens explica el poeta per tal de transmetre aquesta idea ( ...o sentiment, o escena...) . D'àixò, en diem:  l'argument. L'argument és l'explicació de com progressa el tema al llarg del poema tot seguint les diferents unitats de significació.

4. Un cop fet això, es tractaria d'analitzar-ne la forma i l'estructura (PLA DE LA FORMA).  El poema, així com qualsevol tipus de text, presenta una estructura interna que cal descobrir.El poema progressa a partir d'unitats de significació i cada una d'elles desenvolupa algun aspecte que s'integra en el fil temàtic del text. per arribar a comprendre el TOT (globalitat del poema), cal comprendre la significació de les PARTS (les unitats de significació).
Per entendre'n l'estructura, cal trencar el poema en parts o blocs temàtics i posar a cada part un títol que exposi l'aspecte que desenvolupa. A continuació, cal fer un resum del significat que expressa cada part.
Si el poema s'organitza en estrofes, aquestes són un punt de referència formal important per destriar-ne les parts. Un cop hem destriat el sentit de cada unitat, estem en condicions de fer la interpretació global del poema.

5. Conclusió i valoració
És hora, doncs, de concretar i treure'n conclusions. Pareu atenció al títol i al final del poema!

Tant si seguiu aquesta proposta com si en trieu una altra, fer un comentari ens permet gaudir d’un text en aportar la nostra experiència com a lectors. Que us siga profitosa!.

1

Postres delicioses...

 

(una mossegadeta?)

Poesia i futbol?(4) Avui sí!!!!!!

Bé, sííiiiiiiiiiiiiiiiiiii! parlem per fi de futbol!!!!!
Com anava dient, el futbol va  trigar força més en treure el cap a la poesia, i ja no ho feu de la mà dels noucentistes. El tennis i la natació, dos esports individuals (com a molt, de parella) i sense contacte físic, eren més propers a la visió burgesa que el futbol (massa popular i poc refinat!).
De fet, el primer poema d'èxit dedicat al futbol català (que no és d'un autor català ni està escrit en la nostra llengua) és una demostració evident d'això. És la famosa "Oda a Platko", de Rafael Alberti (1902-1999), que comença així:

Platko. "El oso rubio de Hungría"

Ni el mar,
que frente a ti saltaba sin poder defenderte.
Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía.
Ni el mar, ni el viento, Platko,
rubio Platko de sangre,
guardameta en el polvo,
pararrayos.
No nadie, nadie, nadie.
Camisetas azules y blancas, sobre el aire.
Camisetas reales,
contrarias, contra ti, volando y arrastrándote.
Platko, Platko lejano,
rubio Platko tronchado,
tigre ardiente en la yerba de otro país.
¡ Tú, llave, Platko, tu llave rota,
llave áurea caída ante el pórtico áureo !
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Volvió su espalda al cielo.
Camisetas azules y granas flamearon,
apagadas sin viento.
El mar, vueltos los ojos,
se tumbó y nada dijo.
Sangrando en los ojales,
sangrando por ti, Platko,
por ti, sangre de Hungría,
sin tu sangre, tu impulso, tu parada, tu salto
temieron las insignias.
No nadie, Platko, nadie,
nadie se olvida.
Fue la vuelta del mar.
Fueron diez rápidas banderas
incendiadas sin freno.
Fue la vuelta del viento.
La vuelta al corazón de la esperanza.
Fue tu vuelta.Bé, si en voleu saber més sobre en Platko, el porter del Barça el 1928 clickeu aquí

Poesia i futbol? (3) Avui també natació!

Una mica d'història (II)
Bé, per on anàvem?
 Ah, sí! Parlàvem de sonets dedicats als esports...
Doncs, com us deia: el primer conjunt de sonets dedicats als esports, i en particular (quina modernitat!) a les dones esportistes, ens el deixà un altre noucentista: Miquel Ferrà (1885-1947). El seu primer llibre de poemes, Cançó d'ahir (1917), conté una sèrie de sonets titolada "Sportwomen".
 Els sonets que tot seguit llegireu , es poden trobar al recull  A mig camí (1926)
 Així, doncs, el més modern del recull: tennis i natació!.



Lawn-tennis

Flor d'Albió, la virginal i forta,
de faç de rosa i de cabell daurat:
per ella el lliure pler qui reconforta,
i el verd ombratge i les frescors del prat.

Percudint l'aire amb el ressò tancat
de sa raqueta quan el drift rellança,
juga el partit, més bella que en la dansa,
àgil i prompta al giravolt sobtat.

I cada atzar del joc se la'n du tota.
Si en tornar la pilota qui rebota
sembla un gentil desdeny son moviment,

en perseguir-la adelerada frisa,
amb la gràcia viril d'una Artemisa,
la curta vesta bategant al vent.


Swimming

Rient al bes picant de les frescors,
nua sota el tricot, s'atansa a l'ona.
L'aire marí fa enrera l'albornòs:
ella amb un geste decidit l'hi dóna.

Hurra! L'escuma esflora una corona.
Jugant esquitxa el vent son peu descalç.
I al delitós platxeri s'abandona
son cos elàstic, impregnat de sals.

El verd cristall de l'aigua qui s'esberla
transparenta sa carn com una perla.
Son braç fa en l'ona un vigorós esqueix.

I en sortir de la mar, regalant tota,
en sos membres gentils lluu cada gota
damunt la pell tibant de dona-peix.


De A mig camí (1926) dins Poesies completes (Barcelona, Selecta, 1962) 
  
 

Poesia i futbol (2)

Com ha provat el cap de setmana, nois?
(Sí , ja ho sé, ahir no va ser precísament un dia èpic, però... el penal de Messi bé que es mereix una oda!!)
I mentre espero que revifin els vostres "cadàvers", us continuaré parlant de futbol i...lírica!

De cadàvers exquisits (2)

Senyores i senyors, amb vostès: ELS CADÀVERS EXQUISITS  de 4t.B!!!!!!

1 

1.  La poesia sentimental és la perfecció.
2. El llibre obert pels somnis es troba amb els seus pensaments, com un peix a l’aigua
3.  El dia inoblidable somnia simplement amb els ulls oberts
4.  La casa dels meus somnis mirava la posta de sol cada dia
5.    La finestra oberta de la casa fa els entrepans amb el pa acabat de comprar
6.  La platja que somia, recitava paraules exquisides
7.  El gentil cavaller, habitant d’un pont, tanca les portes del seu llarg i dur destí.
8.    La bellesa de la criatura acabada de néixer… si no estigués aquí, enyoraria la seva presència
9.     El seu alegre somriure mira per la finestra cada matí, esperant una resposta.
10. La ciutat especial és l’expressió de la bellesa.
11.  Les flors radiants del jardí? Somriu, res a la vida és tan dolent com per no fer-ho.
12.   Una carta brillant tancada xiuxiueja a cau d’orella un bon dia pel matí.
13.   El passadís ombrívol admira la bellesa del paisatge.
14.  El gran i bonic exemplar d’aquella espècies extingida havia estimat a tot el seu entorn com ningú no ho havia fet mai.

De cadàvers exquisits

Com ha anat el cap de setmana estimats?
Un cop descansats... us recordo la feineta per dimecres 3 d'octubre: fer reviure aquests "cadàvers exquisits". 
SN i SV? Sí!! Uns més rics que d'altres, més originals, més poètics o més d'anar per casa, però tots ells fills de la vostra imaginació. Així que, vegem de què sou capaços (i capaces...) i feu-ne POESIA!
No s'hi val a badar! Com tampoc no s'hi val: copiar sistemàticament les oracions tal i com apareixen a la llista ni fer-ne cap modificació, ni tampoc s'hi val deixar-les sense lligar, sense rimar i sense gràcia, caram! 
Així, doncs: la imaginació al poder!

Cadàvers exquisits 4t. A

1. El famós inventor tan vell, de Suècia, esdevé persona de forma inevitable.
2. Els pantalons grocs més llargs de l’habitació de casa dels meus avis cantaven una dolça cançó vora el riu.
3. El vell pastor dels camps verds era agradable i senzill.
4. La meva cosina i amiga de la filla del meu veí jeia sota la foscor de la nit.
5. La mort caminava pels camins humits de Barcelona.
6. El pintor borratxo de Barcelona comptava amb tota la vida per endavant.
7. L a clara llum de la lluna està a casa amb la seva mare i el seu germà.
8. El futbolista conegut que juga de defensa va cremar-se mentre cuinava una pizza al forn.
9. L’aigua cristal.lina del profund mar va anar a comprar un gelat a la gelateria.
10. La noia maca californiana lluitava sola pel bosc.
11. El noi més gran de l’escola va caure per les escales.

(El cadàver exquisit és un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. Aquesta pràctica explora les possibilitats de la creació de textos i imatges en grup, amb aportacions parcials dels participants a l'obra final que, per als surrealistes, cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i anònima alhora, accidental i tant automàtica com fos possible. El seu origen es troba a un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre per que aquest el continués.)

Sobre tòpics literaris

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Aquí us deixo un resumet del que hem parlat avui: quatre dades (potser una mica més) sobre els tòpics literaris. Llegiu-los, païu-los i apliqueu-los en l'anàlisi dels poemes que llegim i en les vostres creacions!
Que vagi de gust i...Bon profit, guapets!



Els tòpics literaris o llocs comuns heretats de la tradició són el conjunt de motius temàtics que els nostres poetes cultes, (i en alguns casos, els anònims populars) utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària. Els tòpics més presents són:
- Tempus fugit: "El temps passa massa depressa". Es refereix, també, al pas inexorable del temps amb el regust amarg dels records.
- Carpe diem: tema de la literatura clàssica, reprès pels poetes del Renaixement que, després d'algunes reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten a viure amb intensitat i plaer.
- Beatus ille: Tema de la poesia del Renaixement, provinent del model llatí d'Horaci. És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla i perfecta.
- Collige, virgo, rosas: "Agafa, verge, roses". La joventut i la bellesa són passatgeres i, per això, cal gaudir-ne abans que el temps no ens les prengui.
- Ubi sunt: "On són? Què se n'ha fet?" És el lament de les joies i  dels èxits del passat perdudes amb el pas del temps i que no han de tornar. Es tracta d'una mirada nostàlgica cap al passat."Qualsevol temps passat, va ser millor".
- Puer senilis: "El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove". Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.

Altres temes tractats per la poesia culta:
- La pàtria: Vinculat a diversos símbols i també al paisatge, l'amor, la vida, la llengua i els signes culturals. De vegades, sota una visió realista, crítica o combativa.
- El paisatge: La seva contemplació es relaciona amb estats d'ànim i, sovint, amb la pàtria o l'amor. De vegades es presenta amb una visió costumista.
- La vida: Inclou motius com la vida quotidiana, el pas del temps, la vellesa i la saviesa, l'oblit del passat o la bellesa.
- La mort: reflexió espiritual-metafísica, l'espai (el més enllà) i el temps (l'eternitat) de la mort, unida a la tradició religiosa o cultural (Déu, ànima, infern, cel).
- L'amor: Expressa els sentiments associats a l'amor (l'odi, l'afecte, la fidelitat...) i els estats que hi produeixen (enamorament, passió...).

Poesia i futbol? Avui Tennis!

Una mica d'història (I)

 

A finals del S. XIX, i seguint la moda importada de l'Europa més avançada, especialment d'Anglaterra, Alemanya i Suïssa (tot sovint per ciutadans d'aquests països que s'estaven a casa nostra, la burgesia catalana va adoptar una nova manera d'entendre l'oci. D'aquesta manera s'allunyava dels costums tradicionals de les classes populars i entenia l'esport com a pràctica de la modernitat, com a oci. D'aquests nous esports, alguns eren revisions de pràctiques generals fetes des d'una nova perspectiva, com l'excursionisme, el ciclisme o les regates. D'altres, eren absolutament novells a les nostres terres: el tennis, la natació i el futbol.

El tennis, que va aparèixer inicialment a Barcelona i a Reus, aviat va estructurar-se socialment: el Barcelona Lawn Tennis Club (l'actual Reial Club de tennis Barcelona)fou fundat el 1890.

De la mateixa època és l'entrada del futbol a Catalunya, de la mà de la colònia anglesa i , també, de catalans que havien estudiat a l'estranger. les primeres notícies de partits se situen, més o menys, el 1892. La pràctica esportiva de la natació és, per poc, una mica més tardana. Bernat Picornell fundà el Club Natació Barcelona el 1907.

El Noucentisme és el primer moviment literari que tingué prou temps com per convertir aquests nous esports en matèria literària. però, també, per una evidència ideològica: el Noucentisme no deixa de ser l'expressió  cultural d'aquesta nova burgesia, il.lustrada, innovadora i, en cert tipus de coses, classista i europeitzant. I per tal de fer-ho, utilitzen el seu gènere i composició predilectes: la poesia i el sonet.

Josep Carner(1884-1970), capdavanter de la primera generació noucentista, va incloure al seu llibre Verger de les galanies (1911) el següent sonet:

Joc de tennis

Anaves damunt l'herba de la prada i volava el teu braç adolescent, i pel filat de la raqueta alçada travessava la llum del sol ponent. La pau dominical tan desesmada i ta faç d'angeleta i el rabent joc seriós m’encisen la diada. D'un rector refor pàl·lidament, et veia filla; entorn del presbiteri collies roses; contes de misteri amaves i el blancatge i els infants. Jo, oficial, de Singapur venia. Alt, vermellenc, et feia cortesia... Carros de fenc passaven odorants.