dilluns, 20 de novembre de 2017

TEXTOS EXPOSITIUS


Image result for els textos expositius
«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s’ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències.
Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d’organització i jerarquització, i explicar,és l’activitat que, partint d’una base expositiva o informativa necessàriament existent, es fa amb finalitat demostrativa.
El text explicatiu o expositiu pretén informar d’un tema de manera clara, ordenada, precisa i lògica a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú. Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre el tema a què es fa referència. És per això que el text expositiu ha de presentar una organització lògica i ordenada de les idees, i per a redactar-lo es fan servir marques gràfiques com lletres, nombres, guions o dibuixos.
Marques per reconèixer un text expositiu:
  • Títols i subtítols: encapçalen un text i les seves parts. Serveixen per indicar el contingut de les informacions que segueixen.
  • Paràgrafs: fragments del text separats per un punt i a part. El contingut del paràgraf té una certa unitat: gira a l’entorn d’una idea principal.
  • Tipus de lletra (negretasubratlladacursiva…) per destacar algun concepte important.
  • Gràfics, esquemes, quadres o il·lustracions, que complementen la informació i la fan més comprensible.
  • Exemples que ajuden a entendre el que s’explica en el text.
1. Estructura
Els textos explicatius han de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a les conferències, als fullets explicatius, etc. L’estructura clàssica d’un text expositiu és:
1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà. Es descriu un objecte, un fet o un concepte dient-ne les propietats i les parts.
2. Desenvolupament del tema: es presenta un problema de coneixement que es vol resoldre i, tot seguit, exposar-ne la solució.
3. Conclusió: és un resum de les idees principals.
2. Recursos
En l’explicació, l’emissor coneix allò de què parla i en sap més que el receptor. L’emissor vol fer-se entendre pel receptor i per això fa servir diferents tècniques com l’exemplificació i la definició, juntament amb una sèrie de recursos com les fotografies, les gràfiques, els esquemes o els dibuixos (que funcionen de suport no verbal); en l’escrit, la subdivisió en apartats, l’ús de títols i subtítols i la utilització de recursos gràfics (negretes, cursives, etc); en l’exposició oral, la repetició, els canvis d’entonació i les pauses expressives, etc.
Elements lingüístics
  • Oracions atributives: Terrassa és un important centre d’activitat humana.
  • Aposicions: Terrassa, ciutat industrial, és la cocapital vallesana.
  • Expressions per denominar vinculades a les definicions (noms, infinitius, oracions precedides pel nexe que, oracions interrogatives indirectes, oracions de relatiu substantivades): El que més crida l’atenció d’aquesta ciutat és …
  • Abundància de subordinació: La vida als barris consisteix a treballar de sol a sol.
  • Connectors de causa i conseqüència, que expliciten l’organització lògica de les idees (ja que, perquè, consegüentment, tanmateix…).
Tècniques explicatives
Presentació del temaAvui parlarem de la funció pol·linitzadora
Explicació de conceptesFenomen de coevolució: progressivament les flors han ofert aliment als insectes i aquests han dut el pol·len a altres flors.
Classificació o enumeracióEls insectes pol·linitzadors són les abelles, les papallones, les mosques i els escarabats.
Exemples sorprenentsHi ha casos sorprenents en què la flor imita la forma de l’insecte.
Problema de coneixementQue passa si els insectes porten el pol·len a una planta diferent?
Menció de termes específicsD’això se’n diu pol·linització creuada.
Enumeració de causes i efectesSi transformem…, urbanitzem, contaminem…, aleshores els insectes moren o se’n van.
Aportació de dadesSegons alguns estudis, la població pol·linitzadora ha minvat.
Aclariment de conceptesL’apicultura, és a dir, la cria d’abelles.
Cites d’autoritatAlbert Einstein va dir…
Prediccions i hipòtesisSi els pol·linitzadors disminueixen, el resultat possible és una reacció en cadena.
ExemplesEn el cas dels ametllers, per exemple, la pol·linització depèn quasi al cent per cent de l’actuació dels insectes
Propostes didàctiquesHo pots comprovar fent un treball de camp
InstruccionsMira, has d’escollir…; has de procurar…; has de posar… .
Marcadors d’ordreAbans de tot, …A continuació, …En acabat, …Finalment, …
ConclusionsEls insectes pol·linitzadors són necessaris… els humans hem de preservar…

Són textos expositius els articles de les revistes especialitzades, els documentals, els reportatges, les exposicions orals, les ressenyes de llibres, els temes desenvolupats en els llibres de text, etc.
 3. El llenguatge d’especialitat
Cadascuna de les especialitats científiques o tècniques té un vocabulari específic per anomenar els conceptes, els fenòmens i els elements que estudia. En aquest hipotètic text, que podríem incloure en l’àmbit de les ciències de la naturalesa, hi podríem trobar diverses paraules que són pròpies d’algun camp del coneixement humà: pol·linització, diversitat genètica, hàbitat, ecosistema, piràmide ecològica, biodiversitat, botons florals, floració, etc. Aquestes paraules formen part de la terminologia específica de les ciències de la naturalesa; són, doncs, termes pròpies d’aquesta matèria.
Un terme és una unitat lèxica (una paraula o una locució) que designa, de manera inequívoca, un concepte, un fenomen o un element en un àmbit d’especialitat determinat (medicina, química, informàtica…).

Practiquem:

1. Intenta definir amb la màxima precisió els termes científics següents: pol·linització, hàbitat, ecosistema, biodiversitat i floració.
2. Llegeix el text  " L'HERÈNCIA DE LES NOVEL.LES DE CAVALLERS" i identifica’n els trets característics d’un text expositiu: títol, subtítol, paràgrafs, titolets, destacats, fotografia, peu de fotografia.

dijous, 9 de novembre de 2017

ORTOGRAFIA O/U

La reducció vocàlica i la neutralització








tònica.......................................àtona
[ò] os....................................[u]osset
[ó] ós ----------------------> [u] osset
[u] suc..................................[u]suquet



Ortografia de la -o i del -u. Casos:

1. Paraules masculines que acaben amb el so [u]. Fan el plural en -os

ferr-o ferr-os
ganx-o ganx-os

lleig lletj-os

2. La primera persona del present d'indicatiu s'escriu amb -o:

jo cant-o
jo ball-o
jo perd-o
jo sent-o

3.En l'arrel de la paraula, busquem el mot primitiu:

g.o..sset--> gos
p.u..ntet--> punt petit
p.o..ntet--> pont petit

4. Paraules que s'escriuen al revés que en castellà:

amb o: avorrir, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir...
amb u: bufetada, butlletí, butxaca, cacau, correu, muntanya...

5. Compte amb els pseudoderivats, que no segueixen el mot primitiu:

b..u..cal--> boca
cons..u..lar--> cònsol
c..u..rvatura--> corb

6. Canvis en l'arrel d'alguns verbs:

collir, collim, collia, collíssim, collint... / cullo, culls, cull, cullen...
sortir, sortim, sortia, sortissin, sortint... / surto, surts, surt, surten...

7. Totes les formes dels verbs poder i voler s'escriuen amb -o, excepte la 1a persona del present d'indicatiu (puc, vull), tot el present de subjuntiu (pugui..., vulgui...) i tot l'imperatiu (pugues..., vulgues...)

pogut, podem, podia, poguessin, podent...
volgut, volem, volia, sortissin, sortint...


http://www.slideshare.net/laiapla/els-sons-del-catal?from_action=save

























dimarts, 7 de novembre de 2017

ORTOGRAFIA VOCAL NEUTRA


RECORDEU!!!!

A/E ÀTONES
Anomenem vocal neutra el so vocàlic del català oriental que correspon a les vocals a/e en posició àtona i que de vegades s’escriu amb i d’altres amb e, però que fonèticament és un so entremig que representem amb el símbol [].


1. A/E àtones en l’acabament de substantius i adjectius

En general, els mots masculins acaben en -e i els femenins acaben en -a.
alcalde, poble, Pere, viatge porta, taula, Maria, platja
directe, tendre, esquerre, ample directa, tendra, esquerra, ampla
Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castellà, però no sempre és així.
el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra
la pesta, la tarda, la planícia, l’orgue, l’Esteve
la ema, la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra)
D’altra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, són excepció a la norma.
És a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.

Masculins que acaben en -a
Les terminacions
-arca: monarca, patriarca
-cida: homicida, insecticida
-ista: artista, ciclista
-ma: diploma, cisma
-grama: programa, diagrama
-ta: pirata, demócrata

Substantius masculins que provenen de femenins
el defensa, el guàrdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el
paraigua, el picaporte

Altres
dia, goril·la, ioga, mapa, papa, pària, el tequila, el titella, antípoda (masc.
i fem.), geòmetra (masc. i fem.), trànsfuga (masc. i fem.), agrícola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.)

Femeninsque acaben en -e
Els femenins següents
febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
àgape, barbàrie, base, calvície, classe, faringe, fase, higiene, superfície,
espècie, sèrie
Les terminacions
-aire: cantaire, xerraire
-ble: comptable, feble
-me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre
Altres
jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, tènue, verge, ximple
Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es.
Recordeu que la formació de plural comporta els canvis ortogràfics següents:
ca > ques: vaca > vaques ja > ges: esponja > esponges
ça > ces: plaça > places ga > gues: mànega > mànegues
qua > qües: Pasqua > Pasqües gua > gües: aigua > aigües



2. A/E àtones en l’acabament de verbs
Si la vocal neutra és l’última lletra, hi escrivim -a; si la vocal neutra és la penúltima lletra, hi escrivim -e.
venia, anava, canta, deia venien, anaves, cantes, dèieu
Hi ha, però, algunes formes de verb que acaben en -e.
Els infinitius dels verbs de la 2a conjugació: veure, prendre, riure, caure
Les formes: corre, vine, obre, omple

3. A/E àtones en l’arrel dels mots
Com podem saber quina lletra cal escriure?

Substantius i adjectius
Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la familia on aquest so aparegui en posició tònica, és a dir, accentuat
(gràficament o no).
taula > taulada
teula > teulada
blau > blavós
negre > negrós

Interior dels verbs
 Buscar la 3a persona del singular del present d’indicatiu.
parla > parlar
queda > quedar

Els verbs següents, però, tenen doble arrel.  S’escriu e en posició tònica i a en posició àtona.
jeure (jaure) jec (jac), jeguis (jaguis), jaiem, jauríeu, jaient, jagut
néixer (nàixer) neixi (naixi), neix (naix), naixia, naixessis, naixent, nascut
treure (traure) treus (traus), treuen (trauen), trauràs, traguem, traient, tret


4. Vocal neutra arbitrària
(Mots que s’escriuen amb dificultats per influència del castellà)

Català amb e / castellà amb a
Albercoc , alcàsser, almogàver, ametista ,ànec, assemblea,  cànem , canemàs,  Caterina, ebanista, efeminat,  emparar,  Empordà,  Empuréis,  enyorar, esparce,  estella,  estendard, Esteve,  gelea, javelina , Llàtzer,  malenconia,  màrfega,  meravella, monestir,  orfe,  orgue, polseguera,  punxegut, ràfega,  rapsoda,  rave,  resplendir,  sergent, setí,  sometent, tàlem, tàvec, temptejar, tràfec ,treball, vernís,  Xúquer.

Català amb a / castellà amb e
Afaitar, ambaixada, arravatar, assassí, avaluar, avantatge,  avaria,  davall,  davant,  darrere, latrina, maragda,  quarantena,  ramat,  rancor, sanefa,  sarbatana,  Sardenya.



dimarts, 31 d’octubre de 2017

EL SISTEMA VOCÀLIC


http://llengilitcat.blogspot.com.es/2014/09/el-sistema-vocalic-del-catala-adrecat.html


El sistema vocàlic de la llengua catalana 
consta de vuit sons:

/a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/ i /ə/.




Aquestes vuit vocals es clasifiquen segons quatre criteris fonètics:

1.      Grau d’obertura:

Segons l’obertura de la boca a l’hora de pronunciar cada vocal: oberta, mitjana, tancada.


2.      Punt d’articulació:

Segons la posició de la llengua a l’hora de pronunciar cada vocal: anterior, central, posterior.




3.      Tonicitat:

Segons la tonicitat de les vocals segons les paraules. Pel que fa al català estàndard, l’emprat en els mitjans de comunicació de masses, per exemple, l’accent d’intensitat és rellevant a l’hora de clasificar les vocals perquè no hi ha els mateixos sons en posición tònica que en posición àtona.

El fenomen que redueix el sistema vocàlic àton s’anomena neutralització.


LA NEUTRALITZACIÓ

Exemples:

1r cas:

Només es dóna en el bloc dialectal oriental.

/a/, /e/, /ɛ/ ---------- /ə/

Cas---casualitat
Pèl---pelussa
Temps---tempesta


2n cas:

/o/, /ɔ/-------------/u/

Poc---poquet
Molt---moltíssim


 .Veure esquema de la neutralització:




.El bloc dialectal occidental diferencia les vocals a/e i o/u en posició àtona.




!!! Hi ha tres casos on no es produeix la neutralització (EN CATALÀ ORIENTAL):

1.      En els grups EA, AE:

Ex:

Teatre, àrea, aeroplà...


2.      En els adverbis acabats en –ment:

Ex:

alegrement, immensament...


3.      En els compostos:

Ex:

Benparlat, cobrellit, portaveu...


 ATENCIÓ!!!!!

.Hem de tenir en compte la posició de la síl·laba tònica dins dels mots que vénen a continuació, atès que la modifiquem per interferència lingüística amb el castellà:


Noms propis
Ucraïna, Raimon, Dídac, Tibet, Himàlaia, Sàhara, Àneu...

Noms comuns
Xofer, víking, xassís, però, rupia, humit, acne, míssils, tèxtil, futbol, xandall, termòstat, hoquei, intèrfon, medul·la, oboè, olimpíada, omòplat, timpà, xiclet, atmosfera, austríac, rèptil, aurèola, pneumònia, període, consola, xilòfon, monòlit, alvèol, letargia, policíac, diòptria, poliglot...


Les formes verbals que acaben en –ia són planes perquè tenen la síl·laba tònica en la i!!!:

Ex:

Anuncia, renuncia, influencia...

En els mots derivats hi ha un desplaçament de la tonicitat per passar a situar-se en el sufix:

Ex:

Treball, treballador, fort, fortíssim, porta, porteria, porteta, portalada.

RECORDEU: per consultar les normes d'escriptura de la vocal neutra entreu a LA NOSTRA WIKI (APUNTS DE LLENGUA-LA VOCAL NEUTRA) i descarregueu-vos el material que us calgui!







EXERCICIS:

1.      Omple els buits amb la grafia corresponent:

M__ntar, m__ntanya, desc__brir, b__ndat, r__nsejar, r__quejar, r__quissar, term__stat, di__ptria, pneum__nia, c__brellit, p__rtaveu, m__ltíssim.

2.      Transcriu els sons vocàlics de les paraules següents:

Mai, treballador, porteria, xassís, olimpíada, iode, quota, iogurt, enguany.

3.      Corregeix els mots que vegis mal escrits:

Viking, fútbol, olimpiada, mèdul·la, reptil, alveol, dioptría, atmòsfera, Tíbet, Ucraina, xàndall, hoquei, vídeo, oboè, tèxtil, políglot, però, xilofón, letàrgia.

4.      Escriu deu paraules i subratlla la síl·laba tònica.

5.      Inventa un exercici per treballar el sistema vocàlic, però no el resolguis, que ja ho farà algú altre.

6.   Esmenta cinc paraules d’entre noms propis i comuns que en l’oralitat belluguis inconscientment la síl·laba tònica.

7.      Descriu aquestes tres vocals des del punt de vista fonètic:

A, ə, ɛ.

8.      Diferencia la semivocal de la semiconsonant i escriu un exemple de cadascuna que no aparegui al text.


9.      Fòrum. Pràctica reflexiva de la fitxa. Com t’ha anat la lectura i treball d’aquests exercicis? Què t’ha costat més d’entendre i per què?